Joan Saiz Sendrós
A l’abril, arriben els tres primers germans de les Escoles Cristianes. Obren les primeres classes a un local proper a l’església, esperant tenir acabat el col·legi, la construcció del qual depèn sobretot d’un grup d’estiuenjants de Barcelona que creen el “Patronato de la Niñez Escolar de Montcada” per satisfer les necessitats que tenia el poble. Un cop inaugurada l’escola, l’admissió d’alumnes passa de 17 a 85 inscrits en tres mesos.
Es crea l’Associació d’Antics Alumnes. El col·legi s’amplia amb una sala destinada a les reunions i activitats d’aquest col·lectiu.
S’inicia el curs amb 318 alumnes matriculatas. El Patronat aprova la construcció de dues noves aules, de manera que s’amplia l’edifici amb una planta més. Aquesta ampliació li dona l’aspecte que encara avui dia manté l’escola.
L’alumnat es reparteix en cinc classes i a fi d’assolir una millor pedagogia, els divideixen en dos grups a cadascuna.
Al setembre de 1939, tornen els Germans a l’escola. S’obre el curs escolar amb 4 classes , a càrrec de tres Germans i un professor seglar.
La xifra d’alumnes es manté entre 270 i 300 alumnes. Montcada aleshores, tenia uns 7000 habitants.
Es reorganitza l’Associació d’Antics Alumnes, que va tenir una especial rellevància en la gestió d’actes culturals, tant a dins com a fora de l’escola. Representació dels Pastorets, sessions de cinema infantil, concurs de pessebres, concerts, conferències, l’Aplec i la Festa dels Avis serveixen com a exemples de la programació que aquesta associació organitzava.
L’equip d’handbol, que arribà a consolidar-se a la lliga nacional s’inscriu a la Federació Catalana, amb l’impuls de Josep Font i del Germà director, Sebastià Estrach.
El Germà Felip, apassionat de la poesia de Jacint Verdaguer, organitza un cor de Caramelles. Els nois sortien a cantar el seu repertori de cançons i sardanes per Pasqua Florida.
Neix la necessitat d’implantar el batxillerat a l’escola.
La nit del 25 de setembre, el col·legi viu el drama de les tràgiques inundacions del riu Ripoll. La planta baixa queda totalemnt destruïda, ja que l’aigua va arribar a 1,80 m d’alçada. Les cinc classes que hi havia llavors van perdre tot el mterial escolar i el mobiliari. Aquella nit, l’escola va ser centre d’acollida de famílies veïnes afectades per la riuada.
El Ministeri d’Educació i Ciència reconeix la Junta del Patronat. Aquest mateix any va tancar el Col·legi de Sant Eusebi (de l’Asland), també regentat per La Salle. L’escola de La Salle es va ampliar amb la construcció de dues noves classes.
Els alumnes van poder accedir a realitzar un Batxillerat a l’escola, després que el Ministeri d’Educació i Ciència reconegués l’escola com a Filial número 9 de l’Institut d’Ensenyament Mitjà Ausiàs March. A partir d’aquest fet, es van desenvolupar nous equipaments i espais.
S’aprova la construcció de deu aules noves, dos laboratoris, una biblioteca-museu, una sala d’actes amb 320 butaques, un gimnàs i un poliesportiu cobert.
Activitats diferents de les purament pedagògiques comencen a agafar volada entre l’alumnat de La Salle, especialment impulsades per l’Associació d’Antics Alumnes. Així, doncs, la participació de La Salle en l’Aplec de Reixac, l’Escolania o la creació del grup Amics del Cinema Amateur de Montcada i Reixac, així com les trobades castelleres, són d’especial rellevància.
L’escola cedeix a l’Ajuntament cinc aules per tal d’ajudar a disminuir el dèficit de places escolars que tenia Montcada. Aquest any, l’Associació d’Antics Alumnes es transforma en l’Associació La Salle. A més, s’atorga la medalla d’or de la ciutat a l’Institut dels Germans de les Escoles Cristianes, fet que actua com a revulsiu per continuar treballant per millorar.
Se signa un conveni entre la Institució dels Germans de les Escoles Cristianes i el Patronat, en el qual la institució es fa càrrec de tots els deutes acumulats i permet continuar millorant les instal·lacions del centre.
El professor Alfred Disla consolida el Grup de Teatre de l’escola amb la posada en escena de musicals. L’èxit aclaparant de la representació de Jesucristo Superstar (1984) suposa un punt d’inflexió a partir de la qual, la companyia es converteix en un referent cultural al municipi.
Destaca en l’àmbit dels esports, les victòries aconseguides a l’handbol, el bàsquet i el futbol sala, que van començar a experimentar un gran creixement d’equips i a gaudir d’algunes temporades especialment bones.
Celebració del 75è aniversari. Es col·loca una ceràmica commemorativa a l’entrada del col·legi.
S’inicia la celebració dels jocs florals de l’escola, vigents fins a dia d’avui.
S’aplica la LOGSE, per la qual s’incorpora l’Educació Secundària Obligatòria, substituïnt l’EGB, el BUP i el COU per Primària, Secundària i Batxillerat. També es crea l’ONG PROIDE (Promoció i Desenvolupament) en favor de la justícia i la dignitat dels pobles oprimits.
S’inaugura el quart edifici, construït amb la’juda de la Institució dels Germans de les Escoles Cristianes, amb una superfície de 1.355 m2, repartits en tres plantes. Hi trobem una aulta d’informàtica, una aula de tecnologia, una de dibuix i visual i plàstica i una de música, entre altres. A més, disposa d’ascensor i rampes per facilitar-ne l’accés a persones de mobilitat reduïda.
Es fa la primera versió del portal web del col·legi.
Alumnes de La Salle Montcada guanyen el premi CIRIT pels seus treballs de recerca el 2004, 2005 i 2006.
Rosa Molinero Trias guanya el 1r Premi Nacional de Coca-Cola de redacció en català.
Beatificació de cinc germans de la Comunitat de Montcada que, víctimes del conflicte bèl·lic de la Guerra Civil Espanyola, van ser afusellats el 1936.
Celebració del centenari. Es comencen a atorgar els premis Antoni Fonollet, que reconeixen l’excel·lència de l’alumnat.
L’escola rep el certificat ISO de Qualitat, renovant fins a dia d’avui i que ens empeny cada dia per un ensenyament enfocat a la millora contínua. L’escola comença a digitalitzar l’aprenentatge.
La robòtica des de fa uns cursos ha agafat molta embranzida, aquest any un dels equips que es presenten a la First Lego League, guanya un premi a nivell estatal.
Els alumnes de francès formen part del programa europeu d’intercanvi E-twinning, adreçat a estudiants que tenen la seva primera incursió en una llengua estrangera o que volen aprofundir-ne més. En aquest cas, els nostres alumnes aprenen francès i els estudiants francesos castellà. L’objectiu és treballar de manera bilateral enriquint-nos els uns dels altres i aprofitar totes les eines que ens ofereix la plataforma culminant el curs amb un petit viatge a Perpinyà. La satisfacció de poder parlar francès in situ i conèixer els seus “partenairs” és un estímul que val la pena experimentar!
